Esbrinar qui va ser l'autor de les següents paraules. La persona en qüestió ha escrit un llibre on assegura haver mantingut relacions sexuals amb dues "lolitas" de 13 anys a Tòkio. Conta que es va trobar amb "unas lolitas de esas -que ahora hay muchas- que visten como zorritas, con los labios pintados, carmín, rimel, tacones, minifalda... [...] Las muy p* se pusieron a turnarse. Las delincuentes eran ellas y no yo".
LA PREGUNTA DE LA SETMANA PASSADA
Efectivament, el 94% de la gent que ha votat ho ha fet bé. Les declaracions de l'alcalde de Valladolid, Francisco Javier León de la Riva, referents a la nova ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat van produir un gran rebombori. A més de les referències als "morritos" de Leire Pajín, també va dir coses com aquestes:
"Es una chica preparadísima, hábil, discreta, que va repartir condones a diestro y siniestro por donde quiera que vaya y que va a ser la alegría de la huerta". Però no era la primera vegada que parlava d'ella, anteriorment ja havia dit: "Cada vez que habla, no sé si está demostrando que es tonta en conco idiomas, pero estoy cerca de pensarlo".
Després d'açò, totes les forces polítiques -fins i tot el mateix partit de l'alcalde- així com diverses associacions feministes, van alçar la veu en contra de les paraules y les maneres de l'alcalde. Finalment va demanar disculpesa la ministra pel seu "excés verbal", però va remarcar el seu aspecte físic dient que "recorda a un personatge de dibuixos animats".
De la Riva a un ple municipal al 2009.
Efe
S'ha de tenir també en compte els antecedents del senyor Leon de la Riva, ja que aquestes no són les primeres declaracions desafortunades que realitza.
El pitjor és que aquest no és un cas aïllat, i que la classe política és una de les més "aficionades" a llançar improperis contra l'oposició en comptes de rebatre-la argumentadament.
Tenim dret a la llibertat d'expressió (art. 20.1 CE), sí, però aquesta té uns límits que legalment són més amplis per als polítics. Però per a què, per a que es puguen insultar sense cap conseqüència?
Què diranels estudiants de la Universitat de Valencia hui dijous 25 de novembre, dia de les eleccions al Claustre de la universitat?
Ha sigut una setmana intensa de campanya electoral i de xerrades per les classes de les diferents facultats, tot amb un interès comú; ser escollits i lluitar pels drets dels alumnes.
Ahir per la vesprada, els diferents grups esgotaven el seu temps, les últimes hores de fer campanya abans de la decisiva cita d’avui a les urnes...
Ací tenim una llista dels grups que es presenten per la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. El seu missatge principal, "el que diuen", és el següent:
Campus Jove demana una universitat pública i de qualitat. Contacte directe amb els estudiants. Igualtat d'oportunitat per als estudiants. Garanteix una representació de tots els estudiants i durant tot l'any, no només durant la campanya electoral.
El Bloc d'Estudiants Agermanats lluita per una Universitat pública, democràtica i valenciana. 26 anys defenent els drets del estudiants i fomentant l'esperit crític social i nacional els avalen. Però sobretot, ens demanen que no ens hem d'oblidar d'anar a votar!
"Si no votas, no te escuchan". Apostar pels universitaris per a reformar i millorar la facultat, així com fer que la veu dels estudiants s'escolte i portar-la fins als òrgans de la Universitat és el principal objectiu d'Aveu.
"Ni escola d'elits, ni fàbrica de precàries". Els joves d'Acontracorrent lluiten per una universitat pública, antiparcial, ecològica, popular, democràtica, en català i de qualitat.
"No volem que passes per la Universitat, volem que la universitat passe per tu". Valencia Universitària es caracteritza per ser una ONG, i un dels seus projectes en el que més es centren és el del voluntariat europeu.
L'Associació d'Estudiants de Comunicació ha nascut amb el propòsit de millorar la situació actual dels estudiants de PERIODISME I COMUNICACIÓ. Tres anys després de la seua creació han aconseguit el lloguer de les càmeres del TAU, han organitzat dues jornades d'actualitat crítica, han obert la porta de la Ràdio UVEG als estudiants... però encara els queda molt per fer: "Qui té que mirar més per allò nostre que nosaltres mateixos?".
"Reinventem la Universitat". El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans defensen que cal treballar des de tots els àmbits possibles, a banda de les institucions, tot apostant per una participació directa dels estudiants en la defensa dels drets dels estudiants, que s'hauran d'organitzar per transformar la realitat i avançar cap a un ensenyament públic, popular, català, de qualitat i antipatriarcal.
Generació Universitaria (GUCV) és una associació que naix de la unió de diverses associacions universitàries del centre reformista liberal. Aquest és el tercer any en el que participen en les eleccions, i entre els seus objectius principals trobem la defensa de tots els estudiants sense cap distinció, fomentar el treball i l'esforç, oferir informació i assessorament, fomentar la igualtat, etc.
FOTOGRAFIES:
El panorama a la Facultat de Filologia Traducció i Comunicació, a les 19.00 hores, era la següent. Alguns grups encara aprofitaven a les taules les últimes hores de la vespra de les eleccions...
Els resultats els sabrem hui mateix, al final d'aquesta jornada electoral
Avuí toca donar la resposta de l'enquesta de la setmana anterior i llançar-ne una nova pregunta...
LA PREGUNTA D'AQUESTA SETMANA:
Qui va dir la següent frase: "cada vez que veo los morritos de Pajín pienso lo mismo, pero no lo voy a contar aqui"?
LA PREGUNTA DE LA SETMANA PASSADA:
El primer interrogant va ser facilet i, tenint en compte que la wikipèdia és una pàgina molt recurrent en aquestos casos, la majoria heu votat la resposta correcta!
On va dir el Rei la famosa frase de "¿per què no et calles?"al president veneçolà Hugo Chávez?RESPOSTA: A la XVII Cimera Iberoamericana de caps d'estat a Xile.
El rei Joan Carles I va respondre així a Hugo Chávez quan el mandatari veneçolà va intentar interrumpir al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que intervenia en eixos moments per exigir a Chávez "respecte" per a José María Aznar, ja que el mandatari veneçolà l'havia anomenat en repetides ocasions "fascista".
Sí... altra vegada toca parlar del Papa, què anem a fer-li?? Benet XVI va admetre dissabte passat per primera vegada l'ús de preservatius per a evitar la propagació de la sida.
Però, realment suposen aquestes declaracions un pas significatiu i positiu? Per a començar, el Vaticà va emetre de seguida un comunicat restant-li importància a les declaracions del pontífex, on es matisà que el comentari del Papa no pot ser interpretat com a revolucionari, ja que va deixar ben clar que el condó no és la solució definitiva ni la idònia per a combatre la sida (abans s'hauria de passar per l'abstinència i la fidelitat).
Semblava que el sector més tradicional de la nostra societat anava a donar un pas endavant per a adaptar-se als nous temps (per favor, que ja no estem a l'absolutisme!!!), però està clar que sempre tornarem al mateix, a la mateixa postura i als mateixos pensaments del principi. El problema arriba quan no es tenen en compte les conseqüències del que es diu i del que es fa.
Un xiquet a l'hospital de Sainte Catherine (a les afores de Puerto Príncipe, capital d'Haití). EFE
Qui pot parlar ací de JUSTÍCIA??
En menys de 12 mesos tres catàstrofes han esdevingut sobre aquesta regió. Haití no té la força ni els mitjans necessaris per a frenar l'última de les amenaces: el brot de còlera, i aquest desgast va cada vegada a més. Açò és el que ha denunciat el col·lectiu de Metges Sense Fronteres (MSF). Stefano Zannini, coordinador general de MSF a Haití ha afirmat:
"MSF insta a totes les agències presents a Haití a augmentar les dimensions i la rapidesa dels seus esforços per a assegurar una resposta que es corresponga amb les necessitats de les persones en risc de contraure el còlera". "Calen més actors per a tractar els malalts i per a posar en marxa activitats de prevenció, especialment quan els casos estan augmentant tant a tot el país. No hi ha temps per a debats, és moment d'actuar ja".
Un missatge clar i contundent. El problema és que la solució no és fàcil, i hauran de passar anys fins que Haití es recupere totalment de les penúries per les que està passant.
El balanç, a 19 de novembre de 2010, és el següent (segons les autoritats nacionals): més de 1.100 morts i més de 20.000 persones afectades a tot el país.
Com deien un grup de famosos fa pocs mesos... ay Haití!!!
Vídeo: iniciativa de Carlos Jean en la que varen participar 25 artistes i altres personalitats que, a través d'aquesta cançó, varen voler solidaritzar-se amb el terratrèmol que va assolar Haití el passat mes de gener. Objectiu: la recaptació de fons per a la reconstrucció del país, que varen ser destinats a Intermón Oxfam.
Les ELECCIONS CATALANES ens estan deixant unes quantes "declaracions per al record". Podríem començar apuntant les nombroses crítiques que han suscitat temes com el polèmic canvi de dia del partit Barça-Reial Madrid -per evitar que es faça el mateix dia de la votació- o la proposta del contracte d'integració per als immigrants que ha portat a terme la candidata del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho.
Però avui dediquem aquesta entrada a les declaracions del candidat d'Esquerra Republicana (ERC), Joan Puigcercós.
Joan Puigcercós, candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat de Catalunya
En el míting del passat 14 de novembre a La Seu d'Urgell (Lleida), front a centenars de militants del seu partit, Puigcercós va fer referència a Madrid com una mena d'enemic que afebleix els ànims dels independentistes catalans: "Madrid no ens solucionarà res. No podem esperar cap cosa de Madrid. L'única solució la tenim nosaltres [els catalans]".
Continuant en la mateixa línia de criticar tot allò referent a la capital d'Espanya, va referir-se també a l'Agència Tributària: "Tenim a l'Agència Tributària instal·lada en Catalunya. I mentrestant, Madrid és una festa fiscal ia Andalusia no paga ni Déu".
En definitiva, l'única solució a tots els mals de Catalunya, segons Puigcercós, és la independència.
Però, és necessari que els discursos polítics (tots en general) es basen cada vegada més en els insults, les acusacions infundades (com ha sigut el cas) i en el descrèdit constant?
Sincerament, és una pena que coste tant sentir parlaments dignes, basats en els arguments, les propostes, el respecte, l'ingeni i la democràcia. No es tracta de si guanya el partit d'ací o el d'allà, es tracta de que guanye la ciutadania, que per a alguna raó estem en una democràcia, amb tot el que aquesta comporta.
Encetem una nova secció setmanal: "Què has dit?-ENQUESTES"
Cada set dies podreu trobal al marge dret d'aquest blog una enquesta sobre les frases més conegudes i polèmiques que s'han dit en els últims anys.
Vos convide a que participeu i a que escolliu la resposta que penseu que és la correcta. Cada dimarts aquesta secció s'actualitzará: cambiará la pregunta i es donarà la resposta correcta de la de la setmana anterior.
Avui comencem amb la següent pregunta:
On va dir el Rei la famosa frase de "per què no et calles" al president veneçolà Hugo Chávez?
Els alumnes de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València varen parar les seues classes del passat dijous 11 de novembre per a desplaçar-se fins a la porta del rectorat a exigir "unes cosetes".
El reconeixiement sanitari de la psicologia va ser el motiu principal d'aquesta jornada de protesta.
Podem destacar els següents punts del comunicat de la convocatòria:
"Aquest problema ha anat empitjorant amb el temps, dificultant el desenvolupament de la professió i provocant que psicòlegs i psicòlogues hagen perdut, i estiguen perdent, el seu treball, per NO SER CONSIDERATS PROFESSIONALS SANITARIS".
"Des del passat mes de maig de 2010, per sentència del Tribunal Suprem, LES CONSULTES DE PSICOLOGIA NO PODEN SER REGISTRADES COM A CENTRES SANITARIS, la qual cosa els fa perdre pacients i ingressos econòmics, deixant-les en una precària situació d'inseguretat jurídica".
"Aquesta mesura també HA AFECTAT Als CENTRES DE RECONEIXEMENT DE CONDUCTORS, ja que des de juny de 2010 les Comunitats Autònomes de Madrid, València i Asturies, van començar a exigir-los ser especialistes clínics".
Les conseqüències principals seran, per tant, l'atur i el desgast de les prestacions psicològiques en general.
Els estudiants de Psicologia de la Universitat de València
El morat va ser el color oficial
La reivindicació va ser convocada pel Fòrum de Psicologia a les Facultats i centres universitaris en els quals s'estudia Psicologia a Espanya, així com els psicòlegs i psicòlogues dels centres de reconeixement de conductors.
"Reclamem que els psicòlegs tinguem totes les competències que mereixem i que ens estem guanyant dia a dia amb el nostre esforç, i que ens reconeguin com una professió sanitària, ja que, al cap i a la fi, el que intentem és ajudar al fet que la gent viva millor i sigui més feliç, alguna cosa que influeix directament en la SALUT de tots nosaltres", deia el comunicat.
Notícies relacionades amb movilitzacions a altres punts d'Espanya:
Les paraules d’una de les "estrelletes" del Real Madrid son les protagonistes de l’entrada següent.
El tècnic portugués del Reial Madrid va veure ahir el partit del seu equip contra el Reial Murcia des de la grada, per dir-li a José Luis Paradas Romero, l’àrbitre del partit que es va jugar en el Bernabéu que se’n anara a la MER…
L’acta de l’àrbitre Paradas Romero explica així l’expulsió: “Al minut 37 el tècnic José Mario Dos Santos Mourinho Felix (vaya tela quin nom de telenovel·la) va ser expulsat pel següent motiu: una vegada amonestat, es va dirigir cap a mi dient-me: ‘ves-te’n a la merda’”.
Els partits de futbol són un escenari magnífic per a comprovar l'educació i la ingeniositat del éssers humans. Insults, escopinyades, signes, baralles...
Hi ha per a tots: és igual que ho facen els jugadors entre ells, el públic amb els jugadors, el públic amb l'entrenador, l'entrenador amb els jugadors, l'entrenador amb l'àrbitre o els jugadors amb àbitre... ningú no se’n lliura!
I si al terreny de joc no s'ha dit res, després els periodistes esperem que a la posterior roda de premsa algún dels futbolistes o el mateix entrenador ens done "el titular del dia".
El titular del dia d'avui ens l'ha donat "Mou" (la veritat es que aquest nom "carinyós" que utilitzen alguns periodistes esportius em recorda a "Moe" el personatge dels Simpson propietari de la taberna més coneguda de Springfield).
"Moments de Jose Mourinho"
Dues preguntes per a reflexionar:
No és curiós que la noticia d’avui haja sigut que Mourinho ha dit a l’àrbitre “vete a la mierda”, en compte del resultat del partit?
Què és el FUTBOL? Un esport, o una estratègia comercial, urbanística, publicitaria i econòmica on el primer que importa són els diners i el negoci més que l’sport en sí?
I per últim (es que no ho puc evitar), per què a la SECCIÓ ESPORTIVA de la inmensa majoria dels informatius es passen el 75% del temps (o incús més) parlant de futbol, futbol i més futbol?!
El dia 9 de novembre de 1973 va arribar al món BELÉN ESTEBAN, un dels personatges televisius* que més "perles" ens ha deixat (la podria batejar com la "musa" d'aquest blog, però em negue).
Si ferem una llista amb totes les animalades que ha dit... seria llarguíssima! Tot i això, s'intentarà fer una selecció de les millors (a les pròximes entrades).
De moment, li desitgem moltes felicitats i que seguisca tan "autèntica" com és.
El següent video, que segurament molts de vosaltres ja haureu vist, és una prova del seu nivell intel·lectual...
* dic "personatge televisiu" perquè no sé ben bé el que és: si una "famosa", si "la ex de un torero", si una "pesentadora", si una "col·laboradora de programes de televisió", si "la princesa del pueblo", si un "animal televisiu", si "una de les candidates a la presidència del país"... però que és açò?!?!?!?!?!
Dues ciutats, dos emblemàtic temples, milers de persones, centenars de mitjans de comunicació, el major dispositiu de seguretat mai desplegat... tot per a rebre la visita del màxim representant de l’Església Catòlica; Joseph Ratzinger, o el que és el mateix, el Papa Benet XVI.
El Papa, durant el recorregut a Santiago. Efe
Santiago i Barcelona han sigut, durant aquest cap de setmana, els dos punts de trobada de milers de fidels. Una xifra que no està massa clara ja que, segons els càlculs d’alguns mitjans de comunicació, han sigut només 100.000 devots els que amb prou feines han acudit a Barcelona, mentre que el Vaticà i l’Ajuntament eleven la xifra fins als 250.000, una quantitat que, de tota manera, no arriba –ni de lluny- a les 400.000 persones que havien previst que acudirien en un principi.
Ha sigut, per tant, una visita que no ha complit amb les expectatives previstes a causa de la limitada capacitat de convocatòria de Benet XVI. Els que esperaven que es produira una multitudinària visita semblant a la de Joan Pau II en 1982 varen emportar-se una bona decepció, començant per l’Arquebisbat i acabant pel sector de l’hostaleria, que guardava importants esperances. En total, més de 1,7 milions d’euros invertits en un esdeveniment que ha produït més polèmica que concòrdia.
QUÈ HA DIT BENET XVI?
Durant la cerimònia celebrada en Barcelona, el Papa va tenir temps per a pronunciar algunes paraules en llengua catalana (tot un detall).
“En el nom del pare, del fill i de l’esperit sant. Que la gràcia i la pau siguin amb tots vosaltres”. Les primeres paraules de la cerimònia que Benet XVI va oficiar el diumenge dia set... en català.
I altre dels moment claus de la eucaristia també el va reservar per a aquesta llengua: “Ha estat per a mi motiu de satisfacció poder declarar aquest temple Basílica Menor”, va dir referint-se al temple de la Sagrada Família.
La centenària obra de l'arquitecte Antoni Gaudí ja és Basílica
Tot i això, Benet XVI ha deixat ben clar quin el missatge que volia transmetre a tota Espanya:
-Defensa del model de família tradicional i la natalitat, que estan per damunt de “qualsevol desenvolupament” científic o tecnològic.
-Oposició al matrimoni homosexual i la eutanàsia.
-Encara que no ho va dir directament, també es va oposar a l’avortament: “L’Església s’oposa a totes les formes de negació de la vida humana y recolza tot allò que promoga l’ordre natural en l’àmbit de la institució familiar”.
-També va tindre paraules per a les dones al afirmar que “l’Església aboga per adequades mesures econòmiques i socials per a que la dona trobe en la llar i en el treball la seua plena realització”.
EL PRESIDENT VA RECORDAR-LI QUE... “Espanya és un estat aconfessional”.
L’ACOMIADAMENT D EL REI: “Ens heu satisfet de paraules de pau i solidaritat, plenes d'esperança en què és possible un món millor”.
"IGUAL QUE UN CAP DE SETMANA NORMAL"
Què hi ha dels milions de benefici que anava a reportar la X visita del Papa a Espanya? On estan els 30 milions d’euros que, segons l’Ajuntament de Barcelona, havia de generar? El president de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miguel Ángel Fraile, diu que l’impacte econòmic s’observarà a llarg termini. “Els beneficis econòmics arribaran en dues setmanes o per Nadal”, declara. D’altra banda, la pràctica totalitat dels bars i comerços situats a prop de la Sagrada Família han afirmat que “havien previst molt més moviment”, però que finalment l’activitat i els beneficis aconseguits han sigut con els “d’un cap de setmana normal”. Sí que hi havia molta gent al voltant de la Sagrada Família –matrimonis amb molts fills, monges, grups de joves de moviments catòlics, membres de el Opus Dei...- però no gastaren.
“JO NO T’ESPERE”
Tot el món no ha esperat el Papa, ni tampoc tots han estat d’acord amb l’arribada del pontífex i la importantíssima inversió que la visita ha suposat. El dia 4 de novembre, dos dies abans de la visita, es va convocar una concentració a la plaça de Sant Jaume en “defensa de la laïcitat” de l’Estat i en contra de que la visita estiguera pagada amb fons públics a la que varen acudir al voltant de 5.000 barceloneses.
Col·lectius de gais i lesbianes també varen protestar. Centenars de parelles varen besar-se al pas del Papa en protesta per les seues crítiques al matrimoni homosexual.
LA PRÒXIMA CITA:
La tercera visita del Papa número 265 de l’Església Catòlica serà en agost de 2011, amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut.
El que ve a continuació és un exemple clar de com el que diem ens passa factura. Una factura que de vegades ens pot eixir cara, tant com arribar a perdre unes eleccions. Açò és el que li ha passat a la nostra protagonista de hui, Christine O’Donnell.
Christine O'Donnell
Christine O’Donell, de 41 anys, és una política americana ultraconservadora i candidata del partit republicà a les últimes eleccions legislatives dels Estats Units que varen tenir lloc el 2 de novembre. És un dels rostres femenins més coneguts de l’anomenat moviment del “tea party”, i el seu resultat a aquestes eleccions, on es presentava com a senadora a l’estat de Delware, no va ser l’esperat.
L’anàlisi dels fets rebel·la el discret resultat d’algunes dones que varen dur a terme una campanya electoral amb molta energia per a guanyar en nom del “tea party”. És el cas de Joe Miller i Sharron Angle, però també el de Chris O’Donnell, a qui li han perdut algunes de les seues declaracions, com que considera la masturbació una infidelitat, que s'posa a l'avortament o que fa anys va “coquetejar” amb la bruixeria.
Palin, la 'musa' del tea party
L’altra cara de la moneda ens la dóna la “musa del tea party”; Sarah Palin, que fent honor a la seua ideologia ultraconservadora, s'oposa a l'avortament i al matrimoni homosexual. A més, és membre distinguit de l'Associació Nacional del Rifle i va recolzar la invasió d'Irak. És de le més fidels defensores del model de família tradicional -es presenta a ella mateixa com una "ama de casa"- i de les creences catòliques.
ELECCIONS ALS ESTATS UNITS
“Giro a la derecha en Estados Unidos”, “El tea party arrasa a les zones rural i a l’interior”, “Los republicanos conquistan la cámara de representantes”... aquestos són alguns dels titulars que resumeixen el resultat d’unes eleccions legislatives als Estats Units, que han deixat com a resultat la reorganització total de la càmera dels representants, on els republicans han recuperat el control, la qual cosa obligarà a Obama a negociar qualsevol iniciativa d’ara endavant.
Aquestes són unes eleccions i uns resultats que ens han de fer reflexionar. Fa només dos anys, la nit del 4 de novembre de 2008, la societat americana donava la benvinguda amb il·lusió i esperança a Barack Obama, el primer president negre de la història dels EE.UU., que va haver de fer front a la gravíssima crisi política i econòmica heretada de la era “Bush”. Per què ha canviat tant el resultat a les urnes en només dos anys?
La preocupació d'Obama. Foto: Elpaís.com
L’actual president, Barack Obama, ho atribueix a la frustració del poble americà, que veu com la recuperació econòmica es desenvolupa molt lentament. “Senta mal”, ha dit Obama en relació als resultats electorals, ja que mols governadors i senadors demòcrates han perdut els seus càrrecs per defensar les seues propostes. També va afegir: “ha sigut una pallissa, i de vegades pense si en el dia a dia estaré perden contacte amb els americans”. Pel que fa a la col·laboració que haurà de començar a practicar amb els republicans ha afirmat: “cap persona ni cap partit està en possessió de la veritat, així que escoltaré qualsevol bona idea vinga d’on vinga. Crec que tots a Washington hem de treballar millor, començant per mi”.
Ocupació, recuperació econòmica i baixar els impostos semblen ser els objectius dels líders polítics americans, el problema és que discrepen profundament sobre com aconseguir-los.
"¿No es verdad, ángel de amor, que en esta apartada orilla, más pura la luna brilla, y se respira mejor?"
Aquestos famosos versos de Don Juan Tenorio, l’obra teatral més famosa del poeta José Zorrilla, varen eixir el passat 1 de novembre de la boca d’alguns actors espanyols, que s’encarregaren de mantenir viva la tradició d’interpretar l’obra de Zorrilla el dia de Tots Sants.
Jordi Rebellón va ser un dels actors que va encarnar a Don Juan Tenorio. Aquest és un dels moments de la representació de l'obra que va tenir lloc, com tots els anys des de fa un quart de segle, al Palau Arquebisbal de Alcalá de Henares. Foto: ABC
Però qui sabia que donar vida a l’obra de Don Juan Tenorio és a Espanya un costum de la Festa de Tots Sants?
El “fenomen Halloween” està guanyant cada vegada més terreny. S’ha apoderat de tots els racons: el trobem a les escoles, als carrers, a les tendes de roba, als supermercats... pràcticament TOT ens recorda que s'apropa Halloween, eixa festa d’origen anglosaxó que ara està tan de moda, però que ningú sap ben bé per què la celebrem. El que passa es que entre tants fantasmes, bruixes, monstres i carabasses ens oblidem d'altres aspectes que sí són tradició al nostre territori.
Per què es representa Don Juan Tenorio l’1 de novembre?
Si donem un repàs a la història, podrem comprovar com mesclar el dia dels difunts i el teatre no és res nou. A més, la història de Don Juan Tenorio té un “plus” en aquest sentit, ja que algunes de les escenes més importants es desenvolupen en un cementeri. No és la primera obra d'aquest gènere, ni l'única representació teatral per a recordar els difunts.
Aconseguirà substituir la frase de estrella de Halloween “truco o trato” els versos de Don Juan Tenorio?
