LA MAJOR FILTRACIÓ DE LA HISTÒRIA
El 28 de novembre de 2010 passarà a la historia com en dia en que l’organització Wikileaks va filtrar més de 250.000 documents secrets de l’Administració central nord-americana, deixant al descobert els secrets de la política exterior dels EE.UU.
“LOS PAPELES DEL DEPARTAMENTO DEL ESTADO AL DESCUBIERTO”
LES CLAUS
- Els documents filtrats. Es tracta de comunicacions enviades des de l’Administració central nord-americana (Departament d’Estat, de Defensa...) cap a les diferents ambaixades que EE.UU. té a altres països.
- Un total de 251.287 documents són el resultat de la polèmica filtració. Es centren especialment en els últims anys del període comprés entre desembre de 1966 i febrer de 2010.
- Afecten pràcticament a tots els països del món (tots amb els que EE.UU. té algun tipus de relació), encara que la majoria fan referència a Iran , Pakistan, Afganistan, Turquia i Rússia.
- Antecedents. Aquesta és la tercera filtració de Wikileaks; al mes de juliol l’organització va fer públics 76.607 informes sobre la guerra d’Afganistan, i el passat 22 d’octubre va filtrar 391.832 documents sobre les operacions militars en Irak i el paper de les tropes nord-americanes i iraquianes al territori.
- Qui són els responsables de les filtracions? Aquesta és la major incògnita. Una connexió xifrada permet que qualsevol persona puga enviar de manera anònima i sense deixar cap rastre a Wikileaks. De moment sols hi ha una persona detinguda, un soldat nord-americà -pertanyent al departament d’intel·ligència Bradley Manning- acusat d’entregar a Wikileaks documents secrets.
PEL QUE FA A ESPANYA...
Existeixen aproximadament 10.000 documents referents –directa o indirectament- a al nostre Estat, així com 3.600 comunicacions de l’ambaixada nord-americana a Madrid. Aquestos documents filtrats afecten al Govern, al Rei, a la judicatura, al món empresarial i a les altes institucions de l’Estat.
Per a informació més detallada es pot consultar tota la informació l’edició digital del diari El País, un dels mitjans de comunicació que, junt a altres com The New York Times, The Guardian, Der Spiegel o Le Monde té accés directe als documents filtrats i s’està encarregat de destapar i difondre les dades més rellevants d’aquestos informes. De tota manera (com que el tema va per a llarg) continuaré fent un seguiment, i aquesta pàgina s’anirà actualitzant a mesura que vagen sorgint noves informacions.
P.D.: El Pentàgon ha demanat a la premsa que no divulgue els documents
No teniu por de que vos acusen de escampar la trama de les filtracions, sou molt valents, ara falt q filtreu vosaltres algun document també de Gurtel
ResponderEliminarDe tant en tant es complix: "La realitat supera la ficció..."
ResponderEliminarNo és extrany que hi hagen filtracions de documents. El que passa és que esta vegada el país és EEUU, han eixit a la llum molts documents, i que abarquen situacions en un període molt ample. En raó diuen que les filtracions són "històriques"!
ResponderEliminarJaja! el Pentàgon que demane el que vullga. Les persones tenim el dret a la informació. Una vegada s'ha fet públic, que se li done difusió.
ResponderEliminarMare meua! Quin rebombori! Però realment,hi ha per a tant?
ResponderEliminarCom quedarà açò? Realment es podrà traure profit de les filtracions?
ResponderEliminar